La importancia de hacer un testamento en el caso de las parejas de hecho

Fer testament és un tema que sovint aplacem bé sigui per un tema de superstició, per tradició cultural, o bé senzillament per mandra o per pensar que sempre som a temps de fer-ho, o que potser som massa joves , però val a dir que és una convicció errònia i que moltes vegades la vida ens sorprèn, i ens deixa sense marge de maniobra.

Val a dir que testar és un acte jurídic molt senzill i econòmic, el cost d’un testament oscil·la entre 50 o 60 euros i la diferencia entre acceptar una herència amb o sense testament és important a nivell de temps, documentació que serà necessària, major cost a més de tot el que comportarà que els nostres hereus es posin d’acord sobre la forma de repartir el patrimoni, fet que en la gran majoria de casos acaba generant tensions i conflictes familiars.

Val a dir que especialment la legislació catalana és de les més proteccionistes del dret successori del cònjuge o parella estable. La normativa actual del llibre quart, té com a punt de partida l’equiparació absoluta del cònjuge vidu i el convivent de parella. El matrimoni deixa de ser un status privilegiat a efectes successoris, ja que les relacions conjugals i la convivència en parella estable queden totalment equiparades.

L’article 442-3.1 del CCcat disposa: El cònjuge vidu o el convivent en parella estable supervivent, si concorre amb fills del causant o descendents d’aquests, té dret a l´úsdefruit universal de l’herència, lliure de fiança, si bé pot exercir l’opció de commutació que li reconeix l´art. 442-5.

L’article 442-2-2 del CCCat disposa; si el causant mor sense fills ni altres descendents, l’herència es defereix al cònjuge vidu o al convivent en parella estable supervivent. En aquest cas els pares del causant conserven el dret a la legitima

Són parella estable dues persones que conviuen en una comunitat de vida anàloga a la matrimonial en aquests casos:

A ) Si la convivència dura més de 2 anys ininterromputs.

B ) Si durant la convivència tenen un fill comú.

C ) Si formalitzen la relació en escriptura pública.

Molta gent té assumit que el vincle matrimonial comporta uns drets i obligacions entre els membres de la parella, però amb 2 anys de convivència de parella o un fill en comú comporta en aquest cas legalment els mateixos efectes. Quan els requisits d’aquesta convivència ( 2 anys) són tan curts poden esdevenir situacions injustes .

Malauradament tos hem viscut situacions de mort de persones joves que no s’han plantejat , precisament per la seva joventut fer cap disposició de darrera voluntat o testament, i que conviuen en parella. Molts pares poden haver adquirit immobles a nom dels fills o bé haver-los fet donacions de patrimoni que a manca de testament, passaran a la parella amb la que convisqui, situació que pot ser injusta si aquesta no era la voluntat del causant.

Per tot l’exposa’t el consell i assessorament que donem des de Perdrix-Solé Assessors és que en una situació de convivència de parella, així com en general en la resta de casos, els membres de la parella facin testament.